Què ens importa? Què ens decep?

escrit extret de El Martinet, publicat setembre 2017

No hi ha dubte que el col•lectiu socialista-Movem Sant Martí hem estat, quan ha calgut, com ara, responsables i compromesos amb la governabilitat del municipi, sobretot per deixar enrere etapes tòxiques i abusives de majoria absoluta de la mà de CiU (el PDeCAT d’ara vaja, que malgrat el canvi de nom, és “lo mismo con los mismos”, també al municipi). Per això treballem amb decisió al govern martinenc d’esquerres. Perquè és des de la diferència i la capacitat d’arribar a acords pensant amb sentit de municipi que creiem que cal actuar.

La capacitat de diàleg i d’acord és, ho sabem, una de les posicions més allunyades del “sang i fetge” al que estem acostumats i al que, massa sovint, ens acostumem en tants i tants temes de la nostra societat. Però no hi ha altra solució en pràcticament res. El govern martinenc és exemple de la necessitat d’acord i del benefici de l’acord en un marc de pluralitat i diferències, sí, però sobretot de treball conjunt per aconseguir millorar el municipi a nivell col•lectiu progressivament. Això és, sense dubte, allò que ens caracteritza i aglutina a Movem Sant Martí: ser constructius, ser respectuosos, demòcrates i treballar pensant amb sentit de municipi. I això és del més valent que coneixem. Per exemple, no és el mateix abordar problemes com el de la Bleda impulsant el diàleg davant d’un tema molt viciat i complex per intentar d’una vegada per totes desbloquejar el barri (cal recordar que estar així no és un greuge per als afectats només, sinó per al barri en general, que a més causa impotència a tothom en no poder fer actuacions de millora a les zones afectades i per tant, ens obliga a tots) que tirar pel dret sense miraments. Potser la via de diàleg és més lenta a vegades, però és la única que ens pot portar a una situació millor. Per això des del respecte als treballs tècnics i el suport sense escarafalls per facilitar-los, juntament amb el suport quan calgui als resultats d’un acord que desitgem, construirem un futur millor. De la mateixa manera, millorant la cura de l’espai públic en un moment de civisme més complex, apostarem per la pedagogia (perquè això ens implica a tots) i per reforçar els mecanismes que es puguin, intentant evitar també, per exemple, l’ús abusiu que es produeix per part d’algun ocupa il•legal, intentant (i mai no és fàcil de tot perquè hi ha lleis que hem de complir) reforçar el combat als fraus d’aigua i electricitat. És evident que hi ha problemes, i per això hi som tots plegats! I també oportunitats. Per això treballem en un increment de l’oferta cultural, amb actes diversos i oberts, que reforcin la implicació amb el municipi. Per això licitem de nou la sala d’estudi a l’institut i ja tenim avantprojecte de la biblioteca que presentarem ben aviat perquè abans d’acabar l’any, com està previst, estarà fet el projecte executiu, incloent espais accessibles per millorar la funcionalitat exterior de parc de la pau, canviant el pipi-can, obtenint un espai polivalent i més espai d’arxiu municipal. I per això estem fent, el govern en conjunt, el projecte de vestidors de la zona esportiva, arreglant l’espai públic, incrementant el suport a les entitats, diversificant poc a poc les activitats als barris, impulsant l’administració electrònica, sent vigilants amb la justícia social, donant suport a les activitats per la gent gran, implicant els joves i la gent de mitjana edat,… perquè tots i totes hem de ser-hi per millorar el municipi, tolerant-nos, respectant-nos i gaudint de tot el que puguem.

Malauradament, això és el contrari al que fa Ramon Carbó i el PDeCAT, que obsessionat en la frustració de no poder canviar el govern amb el trànsfuga (la llei li impedeix fer-ho amb un trànsfuga), s’atreveix a utilitzar temes tant sensibles com l’escola de música (un altre projecte constructiu que el govern va iniciar fa dos anys) o la rehabilitació i museïtzació de castell, per la qual el govern hem gestionat que s’inclogués al projecte comarcal, pel qual hem rebut més de 100.000 euros de subvenció i que ara Carbó, el trànsfuga Romanos i la resta de regidors de CiU/PDeCAT, impedeixen. Sincerament, no entenem com els hi pot preocupar tant poc l’interès general del municipi per obsessió partidista. No se n’adonen que no fan mal al govern, sinó al poble?

Mentrestant, per sort, el govern segueix i seguirà treballant, malgrat els temes que com aquest, tenim responsabilitat de portar al ple. Cadascú, a partir d’aquí, té la seva responsabilitat: nosaltres treballem per preparar els projectes de municipi i obtenir diners i altres els utilitzen amb el trànsfuga per impedir-los si han de passar pel ple. Déu n’hi do.

Tenim molt clar també que la gent va escollir els nostres regidors per representar Sant Martí i construir! Ni la destrucció, ni el soroll ni emular que som diputats frustrats al parlament de Catalunya (això ja es fa al Parlament) són la nostra obsessió. Per tot això, Movem Sant Martí.

Comparteix!